Archive for the ‘ECONOMIA’ Category

Tijuana Slaves

gener 19, 2011


Empleats i aturats, esclaus sense alternatives.
Tots esclaus menors de trenta anys, sense interès pel sindicat.
Que els importa a ells el que el sindicat va fer pels seus pares i avis.

Per ells no fan gens, esclaus en precari amb contractes porqueria, eventuals , fixos discontinus, a temps parcial , drets mínims, minima antiguitat.
Sense possibilitat de vaga, sense explicar per res en els plans de les empreses, ni dels sindicats.

Si, odien a la patronal, però sabeu a qui odien més?. Al vostre sindicat.

La vaga del borrego, desdejuni, vaga a menjar i migdiada; demà serà un altre dia laborable.

Anuncis

FUCK YOU

Desembre 31, 2010


El nostre cuiner Simón observa l’inici del curs, la infància en lloc segur, sota clau en el col·le.
Estudieu maleïts!.

Allons enfants de la Patrie,
Li jour de gloire est arrivé!
Contre nous de la tyrannie.

A les aules amb els nens, que no mosseguen i si mosseguen estan vacunats.

Ja és hora que els mestres es guanyin el sou i deixin la política en pau en mans dels banquers i advocats.

No és el mateix ser que estar, dos verbs auxiliars claus per entendre la política. No és el mateix ser ric que estar ric, per exemple ric és Botí però rica aquesta Dita Von Teese.

El Regne necessita diners però no anem a molestar als rics no siguin que es vagin amb el capital a una altra part, millor recaptem de la paga dels empleats i jubilats que aquests no poden escapar, no els queda mes ous que aguantar.

No és igual Acomiadament Objectiu que Objectiu l’Acomiadament.
No és el mateix que et cardin que et fotin

Get Some

Desembre 14, 2010

El nostre col·lega economista explica els misteris i secrets del mercat turistico. El valor del turista puja i baixa, i fins i tot, en alguns moments, és millor dos turistes que tres. Ja que un turista no és necessàriament un turista. És una altra cosa. No obstant això, el sentit comú de l’hoteler, li fa repetir, obstinadamente, “un turista és un turista“.

El tema és aconseguir alguns, els suficients si pot ser.

Economía Radikal – despesa + estalvi, – dèficit

Mai 16, 2010

love

Font Cotizalia
Carlos Ocaña, secretari d’Estat d’Hisenda, va afirmar que hi ha marge per reduir el dèficit el 2010 i va suggerir que la retallada addicional es centraria en la despesa.
La retallada afectarà les comunitats autònomes i els ajuntaments,
va apuntar que el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) haurà de revisar l’acord marc signat amb les comunitats autònomes, va assenyalar que ja hi ha grups de treball al si del CPFF que estan estudiant els marges de retallada existent en polítiques de sanitat o educació i altres serveis que aporten les comunitats autònomes i que podrien donar lloc nou mesures de caràcter normatiu o de gestió.

Les mesures d’ajust estan decidides i algunes s’aprovessin a proper Consell de Ministres de divendres en què també es decidirà el sostre de despesa per a 2011.

Aquest és el pla general ara falten els detalls, aquestes podrien ser algunes de les mesures d’estalvi:

– Reducció del nombre d’empreses públiques creades en les CA, només serveixen per eludir el control dels seus comptes i emmascarar dèficit.

– Reducció de personal eventual que treballa en l’administració, només els estrictament necessaris.

– Congelació del sou de funcionaris fins a nou ordre, almenys 2011 i 2012.

– Disminució en totes les CA del nombre de conselleres en un 30%.

– Supressió de les representacions exteriors CA a l’exterior, en total 200 ambaixades, competència de l’Estat.

– Les televisions autonòmiques deficitàries, es privatitzen o es tanquen, l’Estat cedeix la 2a cadena de TVE per a ús compartit de les CA

Menys despesa però estalvi, menys dèficit.

La borsa o la vida

Abril 22, 2010

gun_girl

La crisi ha demostrat la necessitat de que els bancs elevin els seus recursos mateixos, així que el benefici per acció baixa per molt que se’ls ajudi.

La complexitat dels seus balanços i la creativitat comptable ens fan sospitar dels comptes que presenten.

Crec que ni els seus Consells d’Administració coneixen en la seva totalitat l’activitat del banc. Els seus dirigents i executius són els més avariciosos i els seus accionistes els més indulgents.

Ara millor.